abrasar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'incendier, détruire par le feu'

BertrBornG 20,12: Pois q'ant ma terra adermada / Et arsa et abrasada, / Dizont…

GirRoussH 1532: S'il aerme ta terre, tu tot verraz, / Se tu ne li defenz, flamme t'abraz!

GirRoussH 6046: Ja i poz morz jazer, si non t'en vas; / E qui por tei i reste, flamme l'abras!

DaurelL 979: E lo fels Gui ·iiii· motz a cridatz: / «Miei cavalier, lo castel m'abrazatz

RazoBertrBornVidasBS 113,3: En Richartz asega borcs e chastels e pres terras e derroca et ars et abrassa

GlossLat2P 71: Abrasar, inflammo

1360Pans3 sans contexte

b. 'allumer [un feu, une source lumineuse]'

BertrBornG 44,18: Guerra vol c'om sanc espanda / E c'om foc n'abras

NovPapS 159: E can lo focs er abrassatz / Poiretz intrar per esperatz / Ab vostra dona domneyar, / E lieys tener et abrassar.

LibScintW 77C,6–7: Raïna abraiza la falia d'odi e corrump concordia.

PrJeanG 350.58–59: E cant a la nostra majestat plas de far aytal fuoc, fazem aparelhar los dragons que an lur sanc sia abrasat lo dich fuoc.

BibCarpN 4vb: ilh non abrasan la luçerna a pausar ley sot la mesura, mas sobre lo candelabre que luça a tuit aquilh li cal son en la mayson

c. 'brûler, affecter d'une douleur brûlante'

BernMartiB 8,18: … per lauzengiers, / cui mals focs las lengas abras

SÉnimB 668: lo mals la pres altra vegada / et ha la tota abrazada

d. 'remplir d'ardeur'

PAlvPRogA 51,52: e cobezetatz s'abrazec, / un' arsors, que es uberta / [var. e cobeitatz los abrasec / qe es un' ardors coberta]

RaimMirT 17,11: Dinz el cor me nais la flama / Q'eis per la boch' en chantan, / Don domnas e druz abras.

LeysAmA 2:65,30: … / D'aquel benezeit foc / Del ver Sant Esperit / Del qual foron ferit / L'apostol e tocat / E forment abrazat

LibScintW 76D,21: Deus, que abrasa los cors de nonperfeiz, los condui a la vejada a perfectio.

LibScintW 74C,5–6: Qui si ten ab bon home per l'uzament de son parlar e per l'esemple de sas obras, es abrazaz en l'amor de deu.

LegAurT 253,18: … e abrasar lo mon per predicatio en la amor de Dieu

e. 'exciter, stimuler'

LibScintW 81A,33: Diables non abraza lo nuirissiment de cobeeza mas aqui ont agarda primeirament la delectacio de cogitacio.

2. v. intr.

a. 'être affecté d'une douleur brûlante'

SÉnimB 670: … en aquel logual, / on abrazet tota del mal

b. 'brûler d'ardeur'

PAlvPRogA 51,54: e cobezetatz s'abrazec, / un' arsors, que es uberta / don uezem manht ric abrazar

PVidAv 3,46: Abrazar e cremar / Mi fai cum fuecs carbo.

GlossIt2M 88: Abrasar: ardere

3. v. pr.

a. '(re)commencer à brûler, s'attiser'

GaucFaidM 29,15: Aissi quo·l fuecs s'abraza per la lenha, / on mais n'i a e la flam' es plus grans, / …

CortAmJ 855: Qant venc al intrar del castel, / Comenson a cantar li aucel, / E·l Foc d'Amor ad abrasar

CroisAlbMa 213,74: E si m'en voletz creire, mas s'abraza·l brazers / …

PrJeanG 271.81: E si ·ɪa· autra vegada aquel fust axins amossat meton en aquella font, decontenent s'abrahara e gitara flamas.

b. 'se réduire en braise'

FolqMarsSq 17,40: mas derenan no m'o tolra temers, / qu'eu sai que·l fuocs s'abrasa per cobrir

c. 's'animer d'ardeur, s'enflammer'

PAlvPRogA 51,52: e cobezetatz s'abrazec, / un' arsors, que es uberta

LeysAmA 2:66,2: Pueys fier me de l'estoc / D'aquel benezeit foc / Del ver Sant Esperit / … / Per so que yeu m'acaze / En t'amor e m'abraze

LegAurT 271,16: Et hun dia endevenc si que·l sieu cors s'abrasset en l'amor del sieu Filh may que non solia

4. abrasat p. p. /adj.

a. 'détruit par le feu'

RazoBertrBornBertrBornC 788,11: … qant ill l'avian metut en la guerra; puois, qant la soa terra era arsa et abrasada

b. 'allumé [en parlant d'un combustible, du feu, d'une source lumineuse]'

SDoucG 44r: E totas am procession seguian la apres, am ciri abrazat

VergCunsD 30a: car li home eiros son enay[si co]ma leng abrasa de fuoc, lo qual sol ardre li tocant luy

MacPrGL 51,562: debotum faciunt homines estare per urbem, / cregnere se faciunt ut focus abrasatus.

c. 'brûlant, affecté d'une douleur brûlante'

SÉnimB 685: La donzela malauta fo / e lo cors ac tot abrazat

d. 'animé d'ardeur, fervent'

GaucFaidM 29,17: sui embrazatz per selha [var. soy abrazatz per seleys] que no·m denha

SermArmitSerm 12,30: a nos couen que aisi siam alumenat de la gracia de Sanz Esperit, et abrasat de l'amor de Deu

SDoucG 75v: tant era aflamatz e abrazatz en Dieu, que totz sos cors n'era en defallir

LibScintW 80A,14: Cil que no volunt que hom sapcha lor vida sunt abraizat en els mezeus, mas no sunt pas altres essemples de clardat. Cil que donunt issemple… devunt esser apelat lampeas.

e. a. a [+ inf.] 'avide de'

LibScintW 44B,13–14: De tant es hom plus abrazaz a amasar l'aver d'eretat cant a major plantat de mols erers.

5. abrasada p. p. fém. subst.

'celle qui est animée d'ardeur'

MarcGHP 5,35: car puois la flam' es nascuda / del fol drut e de la druda / si·l fols art per l'abrasada, / no·n sui mal merens ni laire